Per què no s’usen les TIC a les aules?

M’acaben de publicar un petit article a proyectogrimm.net titulat ¿Por qué no se usan las tecnologías de la información y la comunicación en las aulas?

En realitat només és un resum d’una trentena de missatge que es varen generar durant el passat cap de setmana arran d’una pregunta que vaig fer als membres de la llista de correu lista@proyectogrimm.net

NOMS_01

Finalment he decidit empaquetar el programet que vaig fer fa gairebé dos anys. Un programet molt, molt senzill pensat pel meu fill. Es tracta d’arrossegar un nom davall de la seva imatge corresponent. La gràcia del programet és que es poden unir les imatges que es vulguin. Originalment la cosa està pensada per unir els noms dels companys de classe del meu fill amb la foto de cadascun. Al PDF que acompanya el programa està tot explicat.

noms0.1

Descarregar el NOMS 0.1 per a Mac OS X

Descarregar el NOMS 0.1 per a Windows

demà a l’escola

Ara te contaré el que passarà a l’escola aviat 🙂
“Quan els infants arribin a la classe ja hi haurà alguns ordinadors encesos. Penjaran els abrics i miraran per la finestra per veure el temps que fa. Després miraran el temps que fa a Marrakech a través d’alguna de les webcams que emeten contínuament a Internet. Aviat es farà l’hora de connectar amb ‘Educalia’ perquè fa uns dies que estan col·laborant en un projecte amb un parell d’escoles de Catalunya. La mestra anirà registrant tot el que passa a la classe a través de la seva PDA (una mena d’agenda electrònica): valoracions de les feines dels infants, registres de conducta (de bona i de mala conducta), etc.
Cada hora, més o manco, la PDA de la mestra es va sincronitzant amb l’ordinador de la classe, el qual està connectat al servidor de l’escola. Part de tota aquesta informació, la qual inclourà per exemple els deures que hi ha per demà, podrà ser consultada a través d’Internet pels pares i mares amb un codi d’accés. D’aquesta manera, abans d’anar a cercar el fill a l’escola, el pare ja sabrà si s’ha ‘portat bé’, si té molts de deures o si demà, de forma especial toca fruita per berenar. Com que té molts deures, el pare ja haurà adaptat els plans de la família per aquell horabaixa i aniran tot d’una a ca seva a fer els deures amb l’ajuda del material que la mestra haurà deixat penjat a la plana web de la classe, la qual hauran creat entre tots … aniran a ca seva lògicament després d’aturar-se a comprar una mica de fruita pel berenar de l’endemà”

PIN

“Parque Infantil de Navidad” (PIN). Així es deia la “cosa” a la que vàrem anar ahir. Jo no sé qui ho pagava però del que estic segur és que el “parque” (tot en “perfecto castellano”) l’han muntat a cop de talonari. Almanco no es notava la feina de cap tècnic pensant quins jocs serien els millors pels infants.

Suposadament, els infants s’han de passar unes hores jugant a les atraccions muntades al recinte IFEBAL. Però el que jo he vist han estat les cares llargues dels pares cansats de fer cua carregats amb els abrics dels seus infants, les cares de fàstic dels monitors, probablement mal pagats, cansats de fer sempre el mateix, i les cares dels infants primer d’il·lusió abans de pujar a l’atracció i després de decepció quan s’acabaven els quatre o cinc minuts que durava. Continua llegint «PIN»