Un grup de joves emprenedors organitzen el primer TEDx de Mallorca
Jo hi aniré!
Blog
Complexity of Everyday Life Heart Rate Dynamics and Attentional Control in Healthy Students
Xavier Bornas,Jordi Llabres, Alfonso Morillas-Romero, Blanca Aguayo-Siquier, Maria Balle, Miquel Tortella-Feliu
Nonlinear Dynamics, Psychology and Life Sciences, 3, 2013
Abstract: Effective regulation of emotions requires the ability to voluntarily manage attention, i.e. attentional control (AC), which has been related to heart rate variability and vagal tone in laboratory based research. In this study, we calculated the correlation dimension (CD), the fractal-like properties (scaling exponents ?1 and ?2, and fractal dimension) and the sample entropy of heart rate time series obtained from ECG recordings (4 hours long each) taken from a sample of healthy students (n=47) during everyday activities. AC was assessed through a self-reported questionnaire. As expected, a linear positive correlation was found between AC scores and CD and entropy, but no associations were found between AC and ?1 and fractal dimension. The association between AC and ?2 was negative and marginally significant. No associations were found between AC and linear heart rate variability measures. These results show that nonlinear measures of long, everyday life, heart rate time series may provide useful information about the AC ability of healthy students.
Keywords: attentional control, heart rate, electrocardiography, complexity
Nova tecnologia B.O.O.K
Perquè n’Huguet?
Aquests dies he tengut el privilegi de viure una campanya electoral en primera persona acompanyant a Llorenç Huguet. He après molt. He vist la meva universitat des d’una altra perspectiva. He tengut el plaer de conèixer gent que estima la UIB encara més que jo. Persones que estan disposades a ajudar a la nostra universitat a sortir del lloc on l’ha col·locada una política de retallades les conseqüències de la qual pagarem molts d’anys.
“Perquè n’Huguet?” m’ha demanat molta gent. La resposta, òbviament, es troba al programa que hem dissenyat entre tots els membres de l’equip den Llorenç. Un programa que no es tancarà fins dia 20 de maig perquè des del principi l’hem volgut fer comptant amb la participació de tota la comunitat universitària.
Però hi ha motius que no són al programa de forma explícita. Dimecres dia 22 hem de votar a n’Huguet els que volem un rector amb experiència per començar a treballar dia 23. També els que volem un rector que tengui il·lusió per ser-ho i que faci que molts de nosaltres recuperem aquesta il·lusió facilitant-nos les coses. L’hem de votar els que creiem en una universitat pública de tots i per a tots.
Clar que s’ha de repensar la universitat i s’ha de mirar al futur! Però això no es pot fer si els papers s’acumulen al teu voltant, si has d’impartir classes a grups d’alumnes enormes, si no hi ha un equip rectoral que sàpiga gestionar la universitat per tal que cadascú faci allò que ha de fer. Quan el professorat torni a parlar de fer classes en lloc de fer cronogrames, quan l’alumnat torni a parlar del que li han ensenyat en lloc de lo complicat que és canviar-se de grup de pràctiques, i quan el personal d’administració i serveis torni a veure perquè serveix la feinada que fa, quan algú es preocupi de canviar tot això, podrem repensar la UIB amb garanties d’èxit.
Hem de votar a un rector proper que confiï en les persones i no en els sistemes d’avaluació/control. Un rector que vulgui mantenir l’excel·lència en la investigació i al mateix temps que tothom que vulgui en pugui fer. Un rector que desburocratitzi Bolonya. Un rector que es preocupi personalment de la internacionalització, però ben assessorat per un grup de gent que fa molts d’anys que treballa en aquest camp. Un rector que es comprometi personalment amb el català i no només perquè així ho diuen els estatuts. Un rector que ajudi a formar persones per tal que arribin a ser els “perfils” que necessitem i no al revés.
Tenim persones a la UIB que volen treballar juntes per construir. Cal una persona que les valori, les hi doni confiança i les lideri … i tenim una persona que té la voluntat i la capacitat de fer-ho: Llorenç Huguet.
Long-Range Temporal Correlations in Resting EEG
Xavier Bornas, Miquel Noguera, Maria Balle, Alfonso Morillas-Romero, Blanca Aguayo-Siquier, Miquel Tortella-Feliu, Jordi Llabrés
Journal of Psychophysiology (2013), 27, 2, 60-66. DOI – 10.1027/0269-8803/a000087
Several studies have reported differences in long-range temporal correlations of EEG oscillations between depressed and nondepressed individuals. The question remains unsolved whether these differences are also linked to negative emotion regulation strategies that configure a depressive style. In this study we applied detrended fluctuation analysis to the amplitude envelope of broad band and narrow band (theta and alpha) spontaneous EEG oscillations of a sample (N = 56) of young nondepressed adults to whom several emotion regulation and depression questionnaires were administered. Linear positive correlations between the scaling exponents of both broad band and theta band oscillations and negative emotion regulation strategies and depression scores were found. These results suggest that previously found differences between depressed and nondepressed individuals may exist before depression manifests, as differences could be linked to a negative emotion regulation style that in some cases could lead to the development of a depressive disorder.
Resting parietal EEG asymmetry and cardiac vagal tone predict attentional control.
Maria Balle, Xavier Bornas, Miquel Tortella-Feliu, Jordi Llabrés, Alfonso Morillas, Blanca Aguayo, Joan Miquel Gelabert
Biological psychology (impact factor: 4.36). 02/2013; DOI:10.1016/j.biopsycho.2013.02.012
The present study explores both resting cortical EEG asymmetry and vagally-mediated heart rate variability (HRV), as an index for vagal tone, as physiological correlates of self-reported attentional control in a sample of 53 healthy young adults. Regression analyses indicate that higher vagally-mediated HRV and lower right-sided parietal activity in the β2 frequency range (20 to 30Hz) are significant predictors of larger attentional control. Results are in line with some of the basic features of the neurovisceral integration model and stress the role of parietal areas in attentional control capabilities, thus aiming to consider attentional control as a trait-like disposition.
Conèixer la tecnologia
Les tecnologies de la informació i la comunicació són aquí. Les TIC hi són per quedar-s’hi. Els joves les fan servir des que eren infants, i els infants les estan mamant des que varen nèixer.
Ahir vaig anar a fer una xerrada sobre TIC i psicologia a un grup d’alumnes de batxiller i ja vaig notar la diferència amb l’alumnat de la universitat. Com que la xerrada anava de tecnologia, la meva presentació va incloure coses com ara un codi QR a la diapositiva de portada. L’alumnat anava entrant a l’aula. La diapositiva s’estava projectant a la paret. Un alumne es va treure el mòbil, va capturar el codi QR i va mostrar a les seves amigues la meva presentació, que s’havia carregat al seu mòbil. No li va donar gaire importància. Els hi va agradar. No és que ho veiéssin cada dia. Però ho varen trobar “normal”. Aquesta és la prova fefaent de què les TIC són només eines. Res més. Davant un auditori només uns pocs anys major haguéssim pogut estar parlant una estona llarga de les “meravelles” dels codis QR i de la possibilitat de tenir les presentacions carregades als mòbils. Però en realitat això no era important. Havien vengut per escoltar una xerrada sobre TIC i psicologia.
Durant la sessió varen sorgir alguns detalls més. Jo vaig donar per suposat que tothom tenia compte al twitter però una alumna me va dir que ella no en tenia. Encara queda alguna tecnofòbica? No, no. Ella no tenia twitter però “òbviament” tenia facebook. Senzillament, li agradava més una eina que no una altra però l’obligada presència a la xarxa social no es posava en dubte. També vaig comentar que la realitat augmentada era la darrera TIC que s’estava aplicant en el tractament de les fòbies. Un alumne es va treure la seva nintendo de la motxilla i me va dir que això de la realitat augmentada era el que feia la seva màquina i que no la posava en marxa perquè havia acabat la bateria. Altres vegades que havia contat això de la realitat augmentada es sentien ohs! i ahs!. Aquesta vegada no. Ah! Molt bé! El que fa la nintendo es pot utilitzar per teràpia. Interessant! Perquè això sí, interès en vaig notar a bastament com per no aturar de xerrar durant més d’hora i mitja.
D’acord. Si estic content que es facin servir les TIC, què hi pinta en aquest post la imatge de la sèrie de TV britànica Black Mirror? Idò que de la mateixa manera que veig que tothom utilitza (o utilitzarà) les TIC, no estic tant segur de què tothom sàpiga les conseqüències d’utilitzar-les. Les opcions no són utilitzar o no utilitzar les TIC. Les opcions tenen a veure amb el com. El primer capítol de la segona temporada de la sèrie Black Mirror (gràcies JMGM) planteja una ben probable possibilitat. Imaginem que donam permís a una empresa per consultar tota la nostra “vida virtual”: emails, facebook, twitter, fotos, vídeos, … Amb tota aquesta informació es pot aconseguir crear un programari que es comporta com nosaltres, que és capaç de parlar com si fóssim nosaltres amb els nostres familiars … un cop nosaltres haguem mort. Com podeu imaginar, la protagonista acaba boja després de poder parlar durant mesos amb el seu home mort. La pregunta és … canviaria el nostre comportament a la “vida virtual” si sabéssim en què es podria utilitzar?
No podem saber perquè es podrà fer servir la nostra informació en el futur. L’únic “antídot” és conèixer com més puguem les tecnologies que utilitzam. Intentar evitar-les (o prohibir-les als nostres fills) no té cap sentit.
Effects of temperament and emotion regulation styles in determining negative emotional states.
Miquel Tortella-Feliu, Blanca Aguayo, Albert Sesé, Alfonso Morillas-Romero, Maria Balle, Joan Miquel Gelabert, Xavier Bornas, Jordi Llabrés
Universitat de les Illes Balears
Actas espanolas de psiquiatria (impact factor: 0.59). 11/2012; 40(6):315-22.
Introduction. The interplay of reactive and regulatory temperamental processes appears to be essential for a better understanding of emotional states and disorders. In this study we explored the prospective relationship between reactive temperament (negative affect), regulatory temperament (effortful control), negative emotion regulation styles (rumination and suppression) and self-recorded anxiety, worry, and avoidance in naturalistic conditions. Method. Thirty-two young adults were first assessed through questionnaires on negative affectivity, effortful control, and two forms of negative emotion regulation (rumination and suppression). After this they recorded anxiety, worry, and avoidance three times a day over 50 consecutive days through an on-line access electronic diary. Results. High levels of negative affect and low levels of effortful control were associated with higher levels of anxiety, worry, and avoidance (p<.01). The prospective association between negative affectivity and avoidance was moderated by effortful control (Total R2=.49). Moreover, the brooding facet of rumination totally mediated the association between negative affect and anxiety with a significant indirect effect (Effect=.30, Boot CI95%=.09 to .69). Conclusions. Avoidance patterns are significantly determined by negative affect – effortful control interaction and rumination, especially brooding, totally mediates the relationship between negative affect and anxiety.
TIC i TCC a un IES
Sa Piscina
Les festes són per menjar i beure així que una altra recomanació: Sa Piscina. Uns amics me varen dur a dinar a aquest cafè de Mancor de la Vall i vaig quedar impressionat per la seva cuina casolana i el bon servei. Un lloc amb espai pels infants (això és fonamental per nosaltres) per poder fer el cafè sense presses mentre ells juguen. Tastàrem el que ells anomenen “pastanagues” (frit de safannàries morades) i el frit de porcella. De plat, menjàrem caragols, sípies, guàtleres farcides de bolets i albergínies. De postres tastàrem la seva versió del “crumble” … boníssim. Després un cafè a la terrassa prenent el solet i un esquit de “tres caires” per rebetjar la tassa. I tot això per menys de 20 euros per persona.
