CALM

Fa uns anys que el grup de Michelle Craske desenvolupa un model flexible d’administració de tractament pels trastorns d’ansietat anomenat Coordinated Anxiety Learning and Management (CALM). El sistema, assistit per ordinador, cerca adaptar-se a la complexa realitat del món clínic mantenint-se fidel a les evidències empíriques en un entorn molt divers quant a pacients, clínics, pràctiques i pagadors. En definitiva, l’objectiu de l’estudi que s’acaba de publicar al JAMA és comprovar que el CALM és efectiu en l’àmbit de l’atenció primària.

El treball és metodològicament impecable: 17 clíniques a 4 llocs dels EUA, 1004 subjectes que permeten detectar mides d’efecte de 0.3, aleatorització i avaluació cega avalades per la corporació RAND, seguiments a 6, 12 i 18 mesos, etc. En definitiva, un estudi només a l’abast dels grans grups de recerca com el de Craske a l’UCLA.

El CALM s’utilitza per tractar els trastorns d’ansietat més habituals i serveix per guiar al terapeuta en l’aplicació d’un tractament cognitivoconductual, psicofarmacòlogic o combinat. El sistema permet dur un registre clínic exhaustiu i conté mòduls amb els quals hi treballa directament el pacient. Els terapeutes que el feren servir no eren experts sinó treballadors socials o personal d’infermeria que només necessitaren sis matins per ser formats en l’ús del sistema. El mig miler de subjectes del grup control rebia el tractament usual.

El grup d’intervenció va mostrar millors puntuacions en totes les variables de l’estudi. Curiosament, excepte en una: la satisfacció amb el tractament. Dit d’una altra manera, encara que el grup tractat amb el CALM va presentar millors resultats de tractament, tan un grup com l’altra quedaren satisfets. A aquests bons resultats (tot i que amb mides d’efecte moderades com és habitual) s’ha d’afegir (1) el fet que el CALM no requereix de terapeutes especialitzats i per tant es pressuposa més barat (tot i que no s’ha fet encara un estudi econòmic) i (2) que donat que els pacients assignats al grup d’intervenció no eren tractats pel personal de les clíniques que participaren, els del grup control, que sí eren tractats com sempre, comptaren amb el doble de recursos (perquè la meitat dels pacients es derivaven a la intervenció amb el CALM).

El treball segueix en la línia de recerca que ja no es preocupa de provar l’eficàcia de la TCCAO sinó de la seva aplicabilitat en l’atenció primària.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *