Categoria: mac

28 mesos després

Quan l’iPad ja va per la 3 versió, 28 mesos després de que Apple revolucionàs el món de les tabletes, Microsoft treu el Surface (bé treure encara no perquè a la web posa “coming soon”). El Surface més o manco fa tot el que feia l’iPad fa 28 mesos més una cosa que no fa l’iPad: com es pot veure a la presentació, el Surface, com totes les coses de Microsoft, també es pot penjar 🙂

Apple-style

Per qüestions de feina ens hem vists “obligats” a adquirir una tablet amb Android, la Icona Tab d’Acer. Com vaig fer quan vaig comprar l’iPad, l’he volgut posar en marxa just després de treure-la de la capsa però no s’ha encès. Abans de prémer el botó ja m’ha resultat incòmode que fos tan mal de fer treure la tablet de la funda de plàstic. Ho he aconseguit sense haver de rompre el plàstic però li ha faltat ben poc.

Com que no s’ha posat en marxa he hagut de llegir la guia ràpida, cosa que els macaires no estam acostumats a fer (els productes d’Apple solen venir sense instruccions). He hagut de rompre un plàstic i cercar el llibret d’instruccions en un idioma que entengués. Primera instrucció: abans de començar ha de carregar la tablet durant 8 hores com a mínim … 8 hores!

Res. Paciència. He tornat a rompre un plàstic, el del cable … Uep! N’hi ha dos? I lògicament el que necessitava era el segon. A l’iPad tot es fa amb el mateix cable. Venga! El vaig a connectar i … HDMI, USB, botonets, palanquetes, orificis per reiniciar, ranuretes per microSD … Ara! El connector de la corrent. A l’iPad només hi ha un connector.

D’aquestes coses jo en dic Apple-style. Els que no són macaires en diuen “coses sense importància” … idò si no tenen importància perquè no es fan bé.

La tablet s’està carregant mentre escric aquest post amb el meu iPad 🙂

Segur que la tablet funcionarà molt bé i li podré connectar moltes coses però això serà d’aquí a 7 hores i mitja.

1000 gràfics

Potser necessitau, com jo l’altre dia, “veure l’aspecte” de centenars de sèries de dades que tenia en arxius a una carpeta. El que volia era fer ràpidament els gràfics de tots els arxius i desar-los en arxius amb el mateix nom.

Si teniu un Mac (o un altre sistema unix) i el gnuplot instal·lat, és fàcil.

Heu de crear un script amb qualsevol editor de text que contingui …

set terminal pdf
set output "graf.pdf"
plot "dades.temp"

Posau-li de nom plotar.gp , desau-lo a la carpeta on hi ha tots els arxius de text que voleu “graficar” i executau aquesta instrucció a la Terminal

for i in *.txt; do cat $i > dades.temp; gnuplot < plotar.gp; mv graf.pdf $i".pdf"; done

Ja està!

Steves

Un amic m’ha recordat aquesta foto que me va fer fa un temps al costat dels dos Steves. Això era cap a l’any 1970, quan els dos visionaris es varen començar a fer rics (el de l’esquerra més que el de la dreta) amb l’Apple II … deu anys després les vendes dels Macintosh foren molt superiors i … començaren a guanyar doblers de veres.

Gràcies Pere

Paris

Paris és una ciutat preciosa. Mai te l’acabes. Però en tres dies pots veure moltes coses si vas a un hotel cèntric com el Saint James & Albany …

  • Arribes dijous a vespre i si has reservat taula per Internet a Le First te pots menjar un menú degustació per llepar-se els dits
  • Divendres, t’aixeques prest, berenes i te’n vas al Louvre. Veus els bàsics (La Giocconda, La Venus de Milo, La llibertat guiant al poble, La victòria alada, …) i vas al carrer, que fa sol. Agafes el Sena i una caminadeta fins la Torre Eiffel. Després, Trocadero, dines i cap a l’arc de triomf. Davalles els Champs Élysées, travesses l’enorme plaça de la Concorde, t’asseus una mica al jardí de les Tuileries i acabes esclatat a l’hotel.
  • Dissabte toca compres i de camí a La Fayette, t’atures a veure l’Òpera. Impressionant! … i la cúpula dels grans magatzems també. Un passeig per la planta de la moda més de moda i a dinar al Centre Pompidou. Mentre t’acabes una baguette de formatge passeges fins a Notre Dame i vas a descansar una mica a l’hotel. L’horabaixa agafes de nou el Sena, aquesta vegada per la part baixa, a peu de riu i vas a comprar el bitllet del Bateau Mouche. Puges a la plaça del pont Alma i sopes d’un sandvitx escandalosament car a una terraceta … comença a fer-se fosc i encenen la Torre Eiffel davant els teus nassos. Creuer pel Sena amb un fred i unes vistes espectaculars (ambdues coses). Rebentat i congelat agafes el meravellós Metro de Paris fins a l’hotel.
  • És diumenge, i com que és el primer del mes, l’entrada al Museu d’Orsay és de franc. Veus l’autoretrat den Van Gogh i moltes “impressions” més. Agafes el Metro allà al costat i te’n vas fins a Montmartre. Te deixes estafar per un pintor que te fa un retrat que no s’assembla massa a tu i entres a dinar a un restaurant italià que no coneix el concepte d’espai personal: 32 persones assegudes en 15 metres quadrats!
  • Si no estàs massa cansat, quan tornes cap a l’hotel pots fer una altra volteta pel Carrousel du Louvre, on hi ha l’AppleStore, i fer-te l’única foto que no pots trobar als enllaços anteriors