Categoria: TCCAO

La TCCAO és més barata

Hi ha pocs estudis que analitzin els costos de la Teràpia Cognitivoconductual Assistida per Ordinador (TCCAO). Probablement només el de McCrone et al. (2004) i el treball que ens ocupa de Gerhards et al. (2010). Aquests estudis són complicats de fer per la multitud d’índexs que s’han de tenir en compte i per la mida de mostra necessària.

En aquest cas, es recull informació del cost de tractament d’un centenar de persones amb depressió tractades amb un programa autoaplicat de TCCAO, un centenar més de persones que reben el tractament habitual (treatment as usual, TAU), i un centenar més de persones que reben TAU + TCCAO. Els resultats dels tres tipus d’intervenció mostren millores moderades però no hi ha diferències entre els grups, i.e., tots els tractaments funcionen igual de (poc) bé.

La gràcia està en què, tot i que el treball presenta algunes limitacions segons els mateixos autors, l’estudi és prou robust metodològicament com per assegurar que la TCCAO és el tipus d’intervenció més econòmic en funció de multitud d’índexs que inclouen costos sanitaris, costos pel pacient i la família, costos de productivitat laboral o costos informàtics o farmacèutics.

Així doncs tenim que la TCCAO és igual d’efectiva que la intervenció habitual i és més barata. A més permet que terapeutes sense formació especialitzada apliquin tractaments cognitivoconductuals de forma fidel a com han estat desenvolupats en entorns d’investigació. La TCCAO no exigeix que el pacient s’hagi de desplaçar al centre de salut i permet que seguesqui la teràpia a qualsevol hora del dia. I no seguesc però podria. Per tant, a què esperen les autoritats sanitàries a tenir en compte la TCCAO?

CALM

Fa uns anys que el grup de Michelle Craske desenvolupa un model flexible d’administració de tractament pels trastorns d’ansietat anomenat Coordinated Anxiety Learning and Management (CALM). El sistema, assistit per ordinador, cerca adaptar-se a la complexa realitat del món clínic mantenint-se fidel a les evidències empíriques en un entorn molt divers quant a pacients, clínics, pràctiques i pagadors. En definitiva, l’objectiu de l’estudi que s’acaba de publicar al JAMA és comprovar que el CALM és efectiu en l’àmbit de l’atenció primària.

El treball és metodològicament impecable: 17 clíniques a 4 llocs dels EUA, 1004 subjectes que permeten detectar mides d’efecte de 0.3, aleatorització i avaluació cega avalades per la corporació RAND, seguiments a 6, 12 i 18 mesos, etc. En definitiva, un estudi només a l’abast dels grans grups de recerca com el de Craske a l’UCLA.

El CALM s’utilitza per tractar els trastorns d’ansietat més habituals i serveix per guiar al terapeuta en l’aplicació d’un tractament cognitivoconductual, psicofarmacòlogic o combinat. El sistema permet dur un registre clínic exhaustiu i conté mòduls amb els quals hi treballa directament el pacient. Els terapeutes que el feren servir no eren experts sinó treballadors socials o personal d’infermeria que només necessitaren sis matins per ser formats en l’ús del sistema. El mig miler de subjectes del grup control rebia el tractament usual.

El grup d’intervenció va mostrar millors puntuacions en totes les variables de l’estudi. Curiosament, excepte en una: la satisfacció amb el tractament. Dit d’una altra manera, encara que el grup tractat amb el CALM va presentar millors resultats de tractament, tan un grup com l’altra quedaren satisfets. A aquests bons resultats (tot i que amb mides d’efecte moderades com és habitual) s’ha d’afegir (1) el fet que el CALM no requereix de terapeutes especialitzats i per tant es pressuposa més barat (tot i que no s’ha fet encara un estudi econòmic) i (2) que donat que els pacients assignats al grup d’intervenció no eren tractats pel personal de les clíniques que participaren, els del grup control, que sí eren tractats com sempre, comptaren amb el doble de recursos (perquè la meitat dels pacients es derivaven a la intervenció amb el CALM).

El treball segueix en la línia de recerca que ja no es preocupa de provar l’eficàcia de la TCCAO sinó de la seva aplicabilitat en l’atenció primària.