El nou col·leccionable

Hi ha un nou col·leccionable a la ciutat. Es tracta dels elàstics amb formes. Si teniu fills segur que sabeu de què parl. Els infants se’ls canvien i els col·leccionen. Com passa amb tots els col·leccionables, els pares i els padrins cerquen per totes les papereries i sempre s’han acabat.

Però aquest nou col·leccionable té una sèrie “d’avantatges” sobre els habituals cromos. En primer lloc es poden dur al damunt, a la vista, i no cal cap àlbum ni capseta per dur-los. A més a més, són clarament per nines i nins. No voldria que em tatxàssiu de poc sensible en les qüestions de gènere (per no dir masclista) però no es tracta de cromos de la FIFA ni de na “Hello Kity”. Això multiplica per dos les possibilitats de canvis (suposant un percentatge equitatiu de nins i nines a les aules).

Però sobre tot, el principal “avantatge” (i vull fer paleses les cometes) és que no hi ha cap col·lecció que s’hagi d’acabar. No hi ha ni “repes” ni “llista de números que me falten”. De fet, com que no hi ha capsetes ni àlbums, els elàstics s’ha de portar a modo de polseres i, clar, l’espai als canells és limitat. Per tant, l’elàstic amb forma de dinosaure pot ser el més desitjat avui però canviat demà, per fer lloc a la nova forma de guitarra elèctrica. Ningú no sap quin nombre de possibles formes hi ha. És una col·lecció sense fi que es pot acabar d’un dia per l’altre. No és una col·lecció per desar i tornar-la a veure d’aquí a uns anys. No passa res si en tens poques si són les que vols (o les que vol tothom). Proliferen els “negocis” on es canvien tres o quatre per una. No passa res si en tens tres d’iguals.

No estic segur que aquest sistema s’hagi muntat així expressament però puc donar fe de l’èxit que està tenint. Potser és el col·leccionable del futur, d’una societat que valora el present molt més que els altres temps.

Una resposta a «El nou col·leccionable»

  1. Vaig sentir fa uns dies una notícia que dèia que estaven investigant aquestes polseres perquè podrien tenir algun element tòxic. Probablement es tractava d’imitacions, però és fàcil confondre-les amb les originals. Algú n’ha sabut res més?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *