Estar en mi jardín

Dissabte, dia de Sant Jordi per més inri, vaig viure una sensació que molts mallorquins deuen haver sentit però que jo encara no ho havia fet. Havíem anat a dinar a ca uns amics a Llombards i l’horabaixa anàrem a veure Es Caló des Moro. El meu amic m’anava contant que per per aquell camí per on anàvem va passar la seva infantesa. El paisatge era impressionant. Mallorca n’està ple de llocs com aquest però cada vegada que ets davant d’un se t’encongeix el cor.

Ens havíem sortit un metre del camí per fer la foto. De sobte, del balcó d’una casa construïda ben a sobre el penya-segat va sortir un alemany, que, en perfecte espanyol ens va dir “Estar en mi jardín!”. El meu amic me va explicar que l’alemany en qüestió va comprar tota aquella zona, que efectivament, aquell paradís vora la mar, on havia estat tantes vegades, ara era el jardí d’aquell senyor. Quina ràbia! Ens hem venut l’illa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.