Avui comença el curs! En aquests precisos moments, el meu fill deu fer un quart que ha conegut al seu mestre. Sí, un mestre. No n’hi ha molts de mestres (homes). És una llàstima perquè el primer dia de primària no l’he pogut acompanyar. Cinc alumnes de psicologia han hagut de menester que els hi posi l’examen de setembre i ara els estic “guardant”. Hauria de ser obligatori acompanyar els infants al seu primer dia d’escola. Perquè la meva filla avui comença l’escola. El seu primer dia a l’escola dels grans i jo no hi puc anar. En qualsevol cas, aquest post no l’escric per queixar-me. Els que me coneixen saben que m’agrada dir-ho quan veig una cosa que m’agrada.
Eren les vuit i quart quan passava per davant l’escola dels meus fills. No s’hi veia ningú … però sí … la coordinadora d’infantil estava arreglant coses al pati … ¿?¿?
Estic segur que hi havia més gent a dins preparant aquest primer dia d’escola. Potser n’hi havia a ca seva preparant els darrers materials. I ahir vespre segur que n’hi havia més encara. Però jo avui he vist a na Catiana, i què voleu que vos digui? m’he alegrat de veure l’interès que mostren alguns educadors pels nostres infants.
Algú dirà que això ho hagués pogut fer abans, que tenen molts de dies per preparar l’inici de curs, que els mestres tenen moltes vacances, …. pot ser, però avui na Catiana ha aconseguit que partís una mica més tranquil cap a la feina en el primer dia d’escola dels meus fills. Gràcies!