El primer dia a Oviedo ha tengut una trajectòria clarament ascendent.
El dia ha començat a l’aeroport fumant un cigarret que n’han semblat vint-i-cinc a la sala de fumadors del mòdul C. A les 8:35 els extractors ja no donaven a l’abast i l’ambient convidava a no tornar a fumar.
La cosa ha seguit amb un company de seient dins l’avió que duia un parell de cerveses de més i tenia clarament un dèficit cognitiu. Una hora i mitja d’intent d’extinció per la meva part i el mateix temps de xerrameca (però cridant perquè el sentís tot el passatge) per la seva part.
La cosa s’ha començat a arreglar a l’Hotel Campoamor. Un hotel decent, de tres estrelles amb serveis que no tenen alguns de quatre, com ara wifi gratuïta a les habitacions. Hem anat a dinar i el “puchero de fabada” i el “lacón con chimichurri” han estat bons. La nota curiosa ha estat aquest escanciador de sidra a piles.
Després d’anar a recollir la documentació del congrés hem anat a descansar i he acabat la presentació per demà. La podeu veure al post anterior i al LabCSD
Cap a les set del capvespre hem trobat, passejant pel centre de la ciutat, aquesta tenda on demà o passat anirem a comprar un parell de productes típics. Els xoriços s’han de veure en directe. La foto no fa el pes.
Però el cim l’hem assolit triant el restaurant Casa Fermín per anar a sopar. D’entrants unes “manitas guisadas con cigalas en salsa de ternera”, de plat un “solomillo de ternera asturiana con foie-gras de pato i salsa trufada”, de postres una “selección de quesos asturianos” amb repetició del darrer de la sèrie: el “La Peral”. Tot acompanyat d’un ‘Ribera del Duero’ excel·lent: “Pago de los Capellanes”. Per acabar un cafetet, un cigarret i una “aguardiente l’alqueria del obispo”.
