Fent un cafè, llegia el twitter. Una de les ‘piulades’ m’ha cridat l’atenció i he seguit l’enllaç. Allà deien el que jo sempre dic als amics que me demanen si és bo que els nostres fills i les nostres filles passin tant de temps davant l’ordinador o les consoles: depèn!
Si el teu fill o la teva filla deixen de fer coses per estar davant l’ordinador, probablement no és bo (depèn de les coses que deixin de fer). Però passar moltes hores ‘jugant’ amb l’ordinador, amb la consola, o en les xarxes socials, no és en sí mateix dolent.
Una de les ‘pegues’ que sempre hi solen posar als ordinadors (o més concretament a Internet) és que l’infant va donant bots d’un lloc a l’altre sense poder centrar l’atenció en res. No es promou gens l’atenció sostinguda, una capacitat molt relacionada, per exemple, amb el rendiment escolar. Si no ets capaç de mantenir-te atent a un llibre no pots aprovar una assignatura. Diuen alguns que Internet ens fa persones amb dèficit d’atenció i hiperactivitat. Efectivament, el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) està relacionat amb una manca de rendiment acadèmic. PERÒ molts hiperactius, començant per n’Albert Einstein, han estat personatges molt rellevants a la història. Segur que el que fa que els infants amb TDAH rendeixin poc a l’escola és el seu dèficit d’atenció? O és que el sistema educatiu actual requereix parar atenció de forma continuada sense ser això necessari?
Diuen que el segle XXI serà el de la creativitat de la mateixa manera que el segle passat va ser el de la tecnologia. Per triomfar en el segle XXI caldrà ser creatiu, i el TDAH està relacionat amb la creativitat.
Passar moltes hores davant els ordinadors, les consoles, a Internet, a les xarxes socials, ens fa inatents, hiperactius, imaginatius, creatius ?? No ho sé.
Jo, per si de cas, deix als meus fills passar moltes hores davant els ordinadors/consoles, canviant d’una activitat a una altra … a l’escola ja s’encarreguen de mantenir-los asseguts, centrats en un llibre. A més, fan esport, una mica de música, estan enganxats a la lectura, tenen amics i amigues, parlen dos idiomes i n’aprenen un tercer, i encara troben temps per veure Disney Channel … i és que com sempre ha dit mon pare, hi ha temps per a tot!