Crec que tothom estaria d’acord en què aquells jugadors que són capaços de mantenir la concentració durant un partit són els que millor ho fan. Aquells jugadors que paren atenció als estímuls adequats en cada moment del partit són els que fan més punts o roben més pilotes. Però, tenim clar què és això de l’atenció i de la concentració? I més important encara, es poden entrenar aquestes habilitats igual que el tir, els canvis de mà o les jugades? De què depèn que puguem estar tot el partit concentrats i parant atenció al que és realment important?
L’atenció és un procés psicològic que ens permet “connectar” amb els estímuls rellevants de la situació present deixant de banda el que no és important. La concentració és focalitzar i mantenir l’atenció en allò important el temps necessari per acabar bé l’acció que estam fent.
A les definicions anteriors hi ha una sèrie de conceptes clau.
El primer és que l’atenció és limitada. Això significa que no podem parar atenció a tot i que hem de decidir a què en param i a què no. És important que els entrenadors expliquin als seus jugadors a què convé parar atenció en cada moment. Per exemple, quan defensam hem de “veure” sempre la pilota i al nostre atacant. Si atenem al públic no podrem atendre al que de veres importa. Si “pensam” en la darrera pilota que acabam de perdre no podrem parar la mateixa atenció al present, a l’acció actual de defensa. Per tant, com que l’atenció és limitada haurem de seleccionar els estímuls als quals hem d’atendre.
Per altra banda, és molt important el nostre estat d’activació. Sabem, perquè està demostrat en multitud d’estudis científics i perquè sembla de sentit comú, que quan estam “massa poc activats” no atenem a tot el que podríem atendre o amb la intensitat amb la qual hi podríem atendre. Per altra banda, si estam “massa activats” o “accelerats” intentam atendre a massa coses i com que l’atenció és limitada acabam “saturant” el procés. La nostra atenció es ressent si estam massa activats i la millor manera d’activar-se massa és seguir pensant amb tots els tirs que he fallat durant el partit o en totes les faltes que l’àrbitre ha xiulat injustament. L’atenció s’ha de centrar en el present.
Pel que fa a la concentració —recordem que es tracta de mantenir l’atenció focalitzada en allò important durant el temps necessari per acabar de fer correctament allò que s’estava fent— resulten cabdals els distractors. Òbviament hi ha jugadors que són més sensibles als distractors però la nostra concentració sempre es veu minvada si no hem après a (1) seleccionar correctament a què hem de parar atenció i (2) deixar d’atendre als distractors que segur que en un moment o altre apareixeran al llarg d’un partit.
I aquí entra el darrer concepte i més important, es pot millorar l’atenció i la concentració, són habilitats que es poden aprendre. Efectivament, l’atenció i la concentració són habilitats que es poden aprendre com el botar o el tirar. I de la mateixa manera que amb el bot o el tir, per ensenyar a parar atenció, o a no deixar-se distreure per distractors, o a veure la importància de mantenir la concentració quan s’està defensant, … no fa falta “haver anat a estudiar a Salamanca”, senzillament hem de saber que són habilitats molt importants i que s’han d’entrenar. Només s’han de planificar exercicis que “simulin” situacions reals de partit, amb els distractors que segur hi haurà i mantenint la concentració durant l’execici. Són tan importants l’atenció i la concentració, que els millors jugadors del món, després d’haver entrenat el tir durant milers d’hores, són capaços de fallar la meitat dels tirs lliures en els partits importants.
En resum, a no ser que l’àrbitre s’equivoqui en una acció final que faci que el partit es perdi per un o dos punts, mai no perdem per culpa de l’àrbitre o del públic o del … perdem o perquè l’equip contrari en sap més que nosaltres o perquè no param atenció als estímuls rellevants, perquè no ens adaptam a aquests elements del joc que són importants (un àrbitre “dolent”, un públic “agressiu”, una cistella “que tot ho escup”) … i això ho farem probablement perquè no ho haurem après als entrenaments, perquè els nostres pares no hauran ajudat gens ni mica a l’equip a mantenir la concentració, …
Mindfulness amic Jordi, Mindfulness…