“Parque Infantil de Navidad” (PIN). Així es deia la “cosa” a la que vàrem anar ahir. Jo no sé qui ho pagava però del que estic segur és que el “parque” (tot en “perfecto castellano”) l’han muntat a cop de talonari. Almanco no es notava la feina de cap tècnic pensant quins jocs serien els millors pels infants.
Suposadament, els infants s’han de passar unes hores jugant a les atraccions muntades al recinte IFEBAL. Però el que jo he vist han estat les cares llargues dels pares cansats de fer cua carregats amb els abrics dels seus infants, les cares de fàstic dels monitors, probablement mal pagats, cansats de fer sempre el mateix, i les cares dels infants primer d’il·lusió abans de pujar a l’atracció i després de decepció quan s’acabaven els quatre o cinc minuts que durava. Continua llegint «PIN»
