Tota feina d’investigació comença amb una recerca bibliogràfica. Es tracta de veure què ha dit la comunitat científica sobre allò que vols investigar per veure que no acabaràs dient el mateix que ja s’ha dit. Lògicament, quan dic “el mateix” vull dir “exactament el mateix” perquè sempre és mal de fer dir alguna cosa que mai s’hagi dit. Es tracta de veure si pots arribar a la mateixa conclusió amb una altra mostra de subjectes o de desdir alguna cosa que es podia donar per segura o d’afegir algun matís més a una afirmació prèvia.
Fa 10 anys, quan volies fer la necessària recerca bibliogràfica, havies de demanar hora al servei de documentació de la UIB per tal d’usar les bases de dades a les quals només ells tenien accés. Anaves al Ramón Llull, t’asseies davant un ordinador i consultaves, per exemple, el PsycInfo. Havies d’ajustar la recerca a uns termes i a uns anys determinats i imprimies un llistats de títols d’articles. Segons el que trobaves, els títols anaven acompanyats dels abstracts dels articles i així sabies de què anaven els treballs. Llegies allò amb deteniment i seleccionaves els articles que te podien interessar. Un cop tenies la llista de consulta definida, miraves si alguns d’ells estaven disponibles a la hemeroteca de la UIB i anaves a demanar la clau. Anaves obrint armaris i trobant les revistes que cercaves. En alguna ocasió la revista en qüestió la tenia algun altre membre de la comunitat universitària i havies d’esperar a que la tornàs. Si hi havia sort, agafaves la revista i l’anaves a fotocopiar. En la majoria de casos, però, la revista (o el número que necessitaves) no era a la hemeroteca. Quan això passava entraves, a través del teu ordinador si estava connectat a la xarxa, a una aplicació de sol·licitud de préstec interbibliotecari i demanaves els articles que volies. Això significava que la UIB els demanava a una altra universitat amb la qual tenia conveni i aquella universitat quan trobava l’article, el fotocopiava i te l’enviava per correu postal. Podien passar dues o tres setmanes. Rebies l’article i, si havies encertat, l’utilitzaves en el teu treball.
Avui les coses han canviat. Ahir vaig instal·lar el Papers, un programa per gestionar articles científics al teu mac (i al teu iPhone). Sense sortir del programa, introdueixes les paraules clau i cerques a qualsevol dels tretze repositoris que duu integrats (PubMed, Google Scholar, Web of Science, …), recuperes les referències bibliogràfiques amb el seu abstract, els consultes i, si hi estàs subscrit (i la UIB està subscrita a milers de revistes que publiquen els seus continguts en PDF mesos abans de fer-ho en paper), descarregues les articles complets. El Papers reanomena els PDFs i els organitza perquè puguin ser recuperats fàcilment. Tot això ho pots fer des de l’iPhone, i si utilitzes el DropBox, la teva llibreria d’articles pot estar compartida entre el mac de la feina i el de casa (a més a més de l’iPhone).
Un cop decideixes quins articles faràs servir a la teva recerca, el mateix Papers exporta les referències, a través d’un dels vuit filtres que duu incorporats, a un gestor de referències que te permetrà inserir-les directament al teu article de recerca.
Realment, les coses han canviat.