Categoria: ciència

1000 gràfics

Potser necessitau, com jo l’altre dia, “veure l’aspecte” de centenars de sèries de dades que tenia en arxius a una carpeta. El que volia era fer ràpidament els gràfics de tots els arxius i desar-los en arxius amb el mateix nom.

Si teniu un Mac (o un altre sistema unix) i el gnuplot instal·lat, és fàcil.

Heu de crear un script amb qualsevol editor de text que contingui …

set terminal pdf
set output "graf.pdf"
plot "dades.temp"

Posau-li de nom plotar.gp , desau-lo a la carpeta on hi ha tots els arxius de text que voleu “graficar” i executau aquesta instrucció a la Terminal

for i in *.txt; do cat $i > dades.temp; gnuplot < plotar.gp; mv graf.pdf $i".pdf"; done

Ja està!

Recerca 2

Els sèniors de la foto del ‘post’ anterior ens vàrem trobar que els júniors havien fet una felicitació de Nadal per agrair la col.laboració dels subjectes experimentals del nostre estudi. I és que per molt sènior que siguis, sempre hi ha coses a aprendre dels júniors.

Aprofit el disseny de na Blanca i n’Alfonso per desitjar-vos un molt bon Nadal iu un millor any nou

Recerca

La ciència avança gràcies a gent com na Blanca, n’Ivan, na Georgina, n’Aina, n’Alfonso, en Joan Miquel i na Maria. Tots ells poc i mal pagats. Becaris, associats i ajudants universitaris que fan molta feina per pocs doblers. Els tres investigadors sèniors que surten a la foto intenten pagar-los ensenyant-los el que saben. Però no només de coneixement viu l’home.

Els més rics són els que inverteixen en I+D

En Kiko Llaneras al seu bloc En Silicio mostra com els països més rics són els que inverteixen més en I+D. Potser aquesta dada no sorprèn però la seva gràfica mostra que “los países más ricos dedican un porcentaje mayor de su riqueza a la ciencia. No más dinero, sino mucho más dinero.” Una anàlisi molt clara que mereix una visita i una reflexió potser. Visitau-lo

Recerca bibliogràfica

Tota feina d’investigació comença amb una recerca bibliogràfica. Es tracta de veure què ha dit la comunitat científica sobre allò que vols investigar per veure que no acabaràs dient el mateix que ja s’ha dit. Lògicament, quan dic “el mateix” vull dir “exactament el mateix” perquè sempre és mal de fer dir alguna cosa que mai s’hagi dit. Es tracta de veure si pots arribar a la mateixa conclusió amb una altra mostra de subjectes o de desdir alguna cosa que es podia donar per segura o d’afegir algun matís més a una afirmació prèvia.

Fa 10 anys, quan volies fer la necessària recerca bibliogràfica, havies de demanar hora al servei de documentació de la UIB per tal d’usar les bases de dades a les quals només ells tenien accés. Anaves al Ramón Llull, t’asseies davant un ordinador i consultaves, per exemple, el PsycInfo. Havies d’ajustar la recerca a uns termes i a uns anys determinats i imprimies un llistats de títols d’articles. Segons el que trobaves, els títols anaven acompanyats dels abstracts dels articles i així sabies de què anaven els treballs. Llegies allò amb deteniment i seleccionaves els articles que te podien interessar. Un cop tenies la llista de consulta definida, miraves si alguns d’ells estaven disponibles a la hemeroteca de la UIB i anaves a demanar la clau. Anaves obrint armaris i trobant les revistes que cercaves. En alguna ocasió la revista en qüestió la tenia algun altre membre de la comunitat universitària i havies d’esperar a que la tornàs. Si hi havia sort, agafaves la revista i l’anaves a fotocopiar. En la majoria de casos, però, la revista (o el número que necessitaves) no era a la hemeroteca. Quan això passava entraves, a través del teu ordinador si estava connectat a la xarxa, a una aplicació de sol·licitud de préstec interbibliotecari i demanaves els articles que volies. Això significava que la UIB els demanava a una altra universitat amb la qual tenia conveni i aquella universitat quan trobava l’article, el fotocopiava i te l’enviava per correu postal. Podien passar dues o tres setmanes. Rebies l’article i, si havies encertat, l’utilitzaves en el teu treball.

Avui les coses han canviat. Ahir vaig instal·lar el Papers, un programa per gestionar articles científics al teu mac (i al teu iPhone). Sense sortir del programa, introdueixes les paraules clau i cerques a qualsevol dels tretze repositoris que duu integrats (PubMed, Google Scholar, Web of Science, …), recuperes les referències bibliogràfiques amb el seu abstract, els consultes i, si hi estàs subscrit (i la UIB està subscrita a milers de revistes que publiquen els seus continguts en PDF mesos abans de fer-ho en paper), descarregues les articles complets. El Papers reanomena els PDFs i els organitza perquè puguin ser recuperats fàcilment. Tot això ho pots fer des de l’iPhone, i si utilitzes el DropBox, la teva llibreria d’articles pot estar compartida entre el mac de la feina i el de casa (a més a més de l’iPhone).

Un cop decideixes quins articles faràs servir a la teva recerca, el mateix Papers exporta les referències, a través d’un dels vuit filtres que duu incorporats, a un gestor de referències que te permetrà inserir-les directament al teu article de recerca.

Realment, les coses han canviat.

El peix-zebra

A través d’una llista de distribució m’he assabentat que Nikon havia donat els premis a les millors imatges fetes amb microscopi d’enguany.

Una de les que més m’han agradat ha estat la del peix-zebra transgènic amb el que en Dominik Paquet, un estudiant de doctorat membre de la Elite Network of Bavaria, està provant uns inhibidors de la fosforilació de les proteïnes tau, la qual cosa, resumint i perquè fa temps que m’he perdut, podria suposar un avanç en el tractament de l’Alzheimer.

Sembla que amb el peix-zebra es poden provar moltes coses, i sembla que és millor que fer-ho amb rates.