40 anys en educació

40anys

Despús-ahir vaig assistir a la conferència d’acolliment dels nous estudiants a la UIB. Se’ls va dir que la gran diferència entre l’Espai Europeu d’Educació Superior que ara estrenam i el sistema educatiu antic, és que ara tot girarà al voltant de l’alumnat. Serà ell el que marcarà les directrius. Els crèdits, per exemple, deixaran de comptar-se com fins ara (1 crèdit significava 10 hores de classe que havia d’impartir el professorat) i passaran a comptar-se segons la feina de l’alumnat (1 crèdit significarà 25 hores de feina de l’alumne).

Estava intentant esbrinar a quina de les dues vinyetes el centre d’atenció era l’alumne.

Les coses estan canviant

Es publiquen més de 3000 llibres nous cada dia. Es calcula que els exemplars d’una setmana del New York Times contenen més informació que la que tenia una persona durant tota la seva vida en el segle XVIII. Es calcula que aquest any es generaran a la xarxa uns 40 exabytes de nova informació. Això és més que en els 5000 anys anteriors. La quantitat de nova informació tècnica es duplica cada dos anys. Per a estudiants que comencin estudis tecnics de quatre anys, això significa que la meitat del que aprendran en el seu primer any d’estudis ja estarà antiquat quan siguin en el seu tercer any.

shifthappens

Les coses estan canviant, i molt aviat. Algunes de les dades d’una presentació que corre per Internet que es titula shift happens (canviant) són ben curioses.

Mentre que nosaltres ara ens preocupam de si l’alumnat de la UIB ha de saber o no una segona llengua, el 100% dels llicenciats de la Índia parlen correctament l’anglès. Per cert, l’anglès és un idioma que actualment té unes 540.000 paraules, cinc vegades més que en el temps den Shakespeare.

S’ha calculat que en els exemplars d’una setmana del New York Times hi ha més informació de la que podia recollir un home de l’Edat Mitjana a llarg de la seva vida. De fet, cada dia es publiquen 3000 llibres nous i el programa OLPC aviat farà que els infants que no n’han vist mai un de prop ara tenguin tot el món al seu abast a través d’uns ordinadors que valen menys de 100$ i que es poden connectar a Internet sense fils amb una bateria que es carrega fent girar una maneta.

L’alumnat d’una llicenciatura tècnica estudia coses a primer curs que són obsoletes quan arriba a quart. En realitat, esperam que els infants a l’escola aprenguin a resoldre problemes que encara no sabem que seran un problema amb tecnologies que encara no s’han inventat. Es preveu que el 2013 es podrà fabricar un ordinador amb més capacitat de processament que el cervell humà i actualment s’està acabant de desenvolupar una fibra òptica que serà capaç de transportar l’equivalent a 1900 CDs per segon.

Així les coses, creieu que els nostres infants aprenen el que toca per viure al segle XXI? Creieu que els mestres estan prou preparats per formar-los? Creieu que s’inverteixen els recursos necessaris en la seva educació?

No ho crec 🙁

Enllaços:

programa OLPC
versió original del shift happens
traducció al català
edició revisada al youtube

Inici de curs

Avui comença el curs! En aquests precisos moments, el meu fill deu fer un quart que ha conegut al seu mestre. Sí, un mestre. No n’hi ha molts de mestres (homes). És una llàstima perquè el primer dia de primària no l’he pogut acompanyar. Cinc alumnes de psicologia han hagut de menester que els hi posi l’examen de setembre i ara els estic “guardant”. Hauria de ser obligatori acompanyar els infants al seu primer dia d’escola. Perquè la meva filla avui comença l’escola. El seu primer dia a l’escola dels grans i jo no hi puc anar. En qualsevol cas, aquest post no l’escric per queixar-me. Els que me coneixen saben que m’agrada dir-ho quan veig una cosa que m’agrada.

Eren les vuit i quart quan passava per davant l’escola dels meus fills. No s’hi veia ningú … però sí … la coordinadora d’infantil estava arreglant coses al pati … ¿?¿?

Estic segur que hi havia més gent a dins preparant aquest primer dia d’escola. Potser n’hi havia a ca seva preparant els darrers materials. I ahir vespre segur que n’hi havia més encara. Però jo avui he vist a na Catiana, i què voleu que vos digui? m’he alegrat de veure l’interès que mostren alguns educadors pels nostres infants.

Algú dirà que això ho hagués pogut fer abans, que tenen molts de dies per preparar l’inici de curs, que els mestres tenen moltes vacances, …. pot ser, però avui na Catiana ha aconseguit que partís una mica més tranquil cap a la feina en el primer dia d’escola dels meus fills. Gràcies!

Per què no s’usen les TIC a les aules?

M’acaben de publicar un petit article a proyectogrimm.net titulat ¿Por qué no se usan las tecnologías de la información y la comunicación en las aulas?

En realitat només és un resum d’una trentena de missatge que es varen generar durant el passat cap de setmana arran d’una pregunta que vaig fer als membres de la llista de correu lista@proyectogrimm.net

NOMS_01

Finalment he decidit empaquetar el programet que vaig fer fa gairebé dos anys. Un programet molt, molt senzill pensat pel meu fill. Es tracta d’arrossegar un nom davall de la seva imatge corresponent. La gràcia del programet és que es poden unir les imatges que es vulguin. Originalment la cosa està pensada per unir els noms dels companys de classe del meu fill amb la foto de cadascun. Al PDF que acompanya el programa està tot explicat.

noms0.1

Descarregar el NOMS 0.1 per a Mac OS X

Descarregar el NOMS 0.1 per a Windows

demà a l’escola

Ara te contaré el que passarà a l’escola aviat 🙂
“Quan els infants arribin a la classe ja hi haurà alguns ordinadors encesos. Penjaran els abrics i miraran per la finestra per veure el temps que fa. Després miraran el temps que fa a Marrakech a través d’alguna de les webcams que emeten contínuament a Internet. Aviat es farà l’hora de connectar amb ‘Educalia’ perquè fa uns dies que estan col·laborant en un projecte amb un parell d’escoles de Catalunya. La mestra anirà registrant tot el que passa a la classe a través de la seva PDA (una mena d’agenda electrònica): valoracions de les feines dels infants, registres de conducta (de bona i de mala conducta), etc.
Cada hora, més o manco, la PDA de la mestra es va sincronitzant amb l’ordinador de la classe, el qual està connectat al servidor de l’escola. Part de tota aquesta informació, la qual inclourà per exemple els deures que hi ha per demà, podrà ser consultada a través d’Internet pels pares i mares amb un codi d’accés. D’aquesta manera, abans d’anar a cercar el fill a l’escola, el pare ja sabrà si s’ha ‘portat bé’, si té molts de deures o si demà, de forma especial toca fruita per berenar. Com que té molts deures, el pare ja haurà adaptat els plans de la família per aquell horabaixa i aniran tot d’una a ca seva a fer els deures amb l’ajuda del material que la mestra haurà deixat penjat a la plana web de la classe, la qual hauran creat entre tots … aniran a ca seva lògicament després d’aturar-se a comprar una mica de fruita pel berenar de l’endemà”