Això és només una prova des de l’iphone
Autor: jordill
Sopar de recerca
Per acomiadar a na Juani, ens vàrem anar a sopar i a prendre uns mojitos. Alguns dels membres del grup de recerca: na Maria és professora ajudant de psicologia i fa la tesi sobre la prevenció d’ansietat en adolescents, en Toni és pràcticament llicenciat en psicologia i s’ha encarregat de tots els pacients CAFFT de la UIB, n’Imma és llicenciada en matemàtiques i actualment col·labora amb nosaltres fent el seu projecte de fi de màster. La que està ajupida és na Juani, doctora en psicologia, de la Universitat Jaume I de Castelló. Na Juani ha estat a la UIB durant dos mesos i s’ha encarregat del tractament de realitat virtual. En falten dos a la foto: en Xavier (que això de les fotos no li agrada massa) i en Joan Miquel (que feia la foto de dalt i surt a la d’abaix).
Buenafuente
Podeu veure el meu “careto” a un raconet de la pantalla durant la meva intervenció telefònica ahir vespre a l’entrevista que va fer en Buenafuente a na Raquel, una de les meves alumnes d’Eivissa. Na Raquel va fer una pràctica d’observació sistemàtica de la conducta de n’Andreu durant els monòlegs.
Na Raquel Segura és una alumna meva d’Eivissa dels estudis de mestre –especialista en educació especial–. Un dels treballs que han de fer és una pràctica d’observació sistemàtica. Na Raquel no sabia què observar i va decidir mirar 40 monòlegs den Buenafuente per observar alguns dels seus gestos. En acabar el treball el va enviar a la redacció del programa i la varen convidar a anar al show d’ahir vespre. El dematí me varen cridar a mi per si volia participar en el programa fent una petita broma a na Raquel.
Na Raquel ho va fer molt bé. Si la voleu veure podeu anar a la web de “la sexta”
Sopar amb el Dr. Fullana
En Miquel Àngel Fullana es diferencia dels altres dos de la sèrie en dues coses: (1) és més jove i (2) és amic meu. El seu currículum no és igual als de Marks i Emmelkamp però ho serà. Segur.
Però a banda de totes les coses que en Mateu Servera ha destacat en la presentació que ha fet den Fullana, a mi m’agrada recordar que férem la carrera junts i que ell ha estat (i és) el major caga-dubtes que conec.
És un ansiós expert en ansietat (vegeu Google Scholar) i en fotografia (vegeu samsara)
Sopar amb el professor Emmelkamp
Avui he hagut de presentar a Paul Emmelkamp a la conferència que ha impartit al cicle “Pors i fòbies” de la Fundació La Caixa. Si voleu podeu veure la presentació en PDF
Després hem anat a sopar a l’extensió universitària “Can Carlos” i hem pogut parlar una mica (jo principalment he escoltat perquè és més fàcil que parlar quan la cosa ha de ser en anglès) de realitat virtual, de l’eficàcia dels tractaments psicològics, del poder d’addició de la marihuana d’avui dia en comparació a la de fa 10 anys, de la tenda de sotanes de son pare, i de com feia autoestop quan era jove.
Un plaer poder parlar mentre beus un orujo (que a ell li recordava una ginebra dels Països Baixos) amb un referent de la teràpia de conducta com aquest.
Sopar amb el professor Marks
Ahir vaig anar a sopar amb el professor Isaac Marks després d’assistir a la seva conferència sobre teràpia de conducta assistida per ordinador (CCBT– Computerised Cognitive Behaviour Therapy) i més concretament sobre el FearFighter, un programa pel tractament de la fòbia i el pànic que l’any passat va ser avalat pel NICE.
La seva experiència com a terapeuta de conducta i el seu coneixement sobre botànica, geografia, història, etc. va fer que el meu anglès pèssim no malbaratàs una excel·lent conversa amb una persona tranquil·la i sàvia.
Potser la frase que més ens va agradar a en Tortella i a mi va ser quan, parlant del difícil que és convèncer a les “autoritats” de que la CCBT és eficaç, va citar a Max Planck: “és inútil intentar convèncer als que no pensen com tu, és millor esperar a que es morin“ i va afegir “… però això ja ho haureu de fer vosaltres”
Les coses estan canviant
Es publiquen més de 3000 llibres nous cada dia. Es calcula que els exemplars d’una setmana del New York Times contenen més informació que la que tenia una persona durant tota la seva vida en el segle XVIII. Es calcula que aquest any es generaran a la xarxa uns 40 exabytes de nova informació. Això és més que en els 5000 anys anteriors. La quantitat de nova informació tècnica es duplica cada dos anys. Per a estudiants que comencin estudis tecnics de quatre anys, això significa que la meitat del que aprendran en el seu primer any d’estudis ja estarà antiquat quan siguin en el seu tercer any.
Les coses estan canviant, i molt aviat. Algunes de les dades d’una presentació que corre per Internet que es titula shift happens (canviant) són ben curioses.
Mentre que nosaltres ara ens preocupam de si l’alumnat de la UIB ha de saber o no una segona llengua, el 100% dels llicenciats de la Índia parlen correctament l’anglès. Per cert, l’anglès és un idioma que actualment té unes 540.000 paraules, cinc vegades més que en el temps den Shakespeare.
S’ha calculat que en els exemplars d’una setmana del New York Times hi ha més informació de la que podia recollir un home de l’Edat Mitjana a llarg de la seva vida. De fet, cada dia es publiquen 3000 llibres nous i el programa OLPC aviat farà que els infants que no n’han vist mai un de prop ara tenguin tot el món al seu abast a través d’uns ordinadors que valen menys de 100$ i que es poden connectar a Internet sense fils amb una bateria que es carrega fent girar una maneta.
L’alumnat d’una llicenciatura tècnica estudia coses a primer curs que són obsoletes quan arriba a quart. En realitat, esperam que els infants a l’escola aprenguin a resoldre problemes que encara no sabem que seran un problema amb tecnologies que encara no s’han inventat. Es preveu que el 2013 es podrà fabricar un ordinador amb més capacitat de processament que el cervell humà i actualment s’està acabant de desenvolupar una fibra òptica que serà capaç de transportar l’equivalent a 1900 CDs per segon.
Així les coses, creieu que els nostres infants aprenen el que toca per viure al segle XXI? Creieu que els mestres estan prou preparats per formar-los? Creieu que s’inverteixen els recursos necessaris en la seva educació?
No ho crec 🙁
Enllaços:
programa OLPC
versió original del shift happens
traducció al català
edició revisada al youtube
El paper de la tecnologia … by Woz
Avui llegia una entrevista a l’Steve menys conegut dels dos que varen fundar Apple, en Wozniak a.k.a. Woz. A banda de moltes altres coses, com ara la seva opinió sobre l’educació, li demanaven si hi havia alguna altra marca, a banda d’Apple, que admiràs. Entre d’altres ha anomenat Mercedes-Benz. Ell té un Toyota Prius, però també té un Mercedes. Quan entra dins el Mercedes té la sensació que tot està dissenyat per a ell. Sap tot com funciona. No hi ha més botons dels necessaris. En canvi, al Prius, ha de de pujar un botó per fer davallar la finestra, ha de recordar què fa cada cosa, el centre d’atenció no és ell, sinó la tecnologia.
Entrevista a Steve Wozniak
Clase C berlina de Mercedes-Benz
Toyota-Prius
A Ikea tenen IMacs amb Windows
L’altre dia vaig anar a l’Ikea. Ara, la zona de recollida de mercaderies sembla una terminal d’aeroport. Passes el codi de barres del tiquet del que has comprat i de sobte surt el teu nom a una pantalla indicant el temps que t’hauràs d’esperar.
Mentre esperava vaig veure com tots els ordinadors eren iMacs dels nous. No pot ser! No vaig poder resistir la curiositat i me vaig acostar per veure el programari que feien servir i vaig veure que l’aspecte era el mateix que havia vist en altres ocasions. Efectivament, tots els iMacs corrien el windows. Per què?
Uns dies abans un tècnic del CTI de la UIB m’havia dit que hi havia algunes marques d’ordinadors que es venien amb el nou Vista i no permetien que se’ls instal·làs cap altra sistema operatiu. Sembla que d’aquesta manera s’assegura la disseminació d’una de les versions més dolentes de windows.
D’aquesta manera, si no vols PCs clònics, si vols una determinada marca, t’arrisques a què només pugui córrer el Vista. Què passa si t’has gastat molts de doblers en un programari de control d’entrega de mercaderies que només funciona en XP?
És molt curiós però, vols fer córrer l’XP en una màquina de marca? Compra’t un mac!
Inici de curs
Avui comença el curs! En aquests precisos moments, el meu fill deu fer un quart que ha conegut al seu mestre. Sí, un mestre. No n’hi ha molts de mestres (homes). És una llàstima perquè el primer dia de primària no l’he pogut acompanyar. Cinc alumnes de psicologia han hagut de menester que els hi posi l’examen de setembre i ara els estic “guardant”. Hauria de ser obligatori acompanyar els infants al seu primer dia d’escola. Perquè la meva filla avui comença l’escola. El seu primer dia a l’escola dels grans i jo no hi puc anar. En qualsevol cas, aquest post no l’escric per queixar-me. Els que me coneixen saben que m’agrada dir-ho quan veig una cosa que m’agrada.
Eren les vuit i quart quan passava per davant l’escola dels meus fills. No s’hi veia ningú … però sí … la coordinadora d’infantil estava arreglant coses al pati … ¿?¿?
Estic segur que hi havia més gent a dins preparant aquest primer dia d’escola. Potser n’hi havia a ca seva preparant els darrers materials. I ahir vespre segur que n’hi havia més encara. Però jo avui he vist a na Catiana, i què voleu que vos digui? m’he alegrat de veure l’interès que mostren alguns educadors pels nostres infants.
Algú dirà que això ho hagués pogut fer abans, que tenen molts de dies per preparar l’inici de curs, que els mestres tenen moltes vacances, …. pot ser, però avui na Catiana ha aconseguit que partís una mica més tranquil cap a la feina en el primer dia d’escola dels meus fills. Gràcies!